LO CONGRÈS PERMANENT DE LA LENGA OCCITANA

LO CONGRÈS PERMANENT DE LA LENGA OCCITANA qu’ei, dab Elhuyar, l’organisme a l’origina de l’idea e encargat de la coordinacion deu projècte.

LO CONGRÈS qu’ei l’organisme interregionau de regulacion de la lenga occitana. Lo son objectiu qu’ei de contribuir a la vitalitat e au desvolopament de l’occitan en tribalhar entà ahortir la soa difusion e la soa codificacion per la produccion d’utís en ligam dab los divèrs aspèctes de la lenga occitana (lexicografia, lexicologia, terminologia, neologia, fonologia, ortogràfia, gramatica e toponimia).

HITZ

UNIVERSITAT DEU PAÍS BASCO / EUSKAL HERRIKO UNIBERTSITATEA (UPV/EHU). L’UPV/EHU qu’ei representada peu centre HiTZ . HiTZ qu’ei un centre de referéncia en lo maine de las tecnologias deu lengatge. Qu’a l’objectif d’estimular la recèrca, la formacion, lo transferiment de tecnologia e l’innovacion en intelligéncia artificiau orientada suu lengatge e la paraula. Que s’ageish d’un centre multidisciplinari compausat de mei d’ueitanta personas expèrtas en informatica, lingüistica, sciéncias umanas numericas e engenheria. Lo centre qu’amassa los grops de recèrca Ixa e Aholab. L’activitat deu grop l’accent qu’ahorteish sustot l’euskera e las lengas qui an pòcas ressorts.

UNIVERSITÉ TOULOUSE JEAN JAURÈS

UNIVERSITAT TOULOUSE-JOAN JAURÉS. L’Universitat Toulouse-Joan Jaurés es un centre màger de la recerca sus la lenga occitana e de son ensenhament.

Dins l’encastre del projècte LINGUATEC-IA, los cercaires del grop OCRE (“OCcitan, Lengas Romanicas, lengas d’Euròpa : descriure, formalizar, otilhar, comparar”) del laboratòri CLLE portaràn lor expertesa en lingüistica occitana e en construccion de ressorsas pel tractament automatic de l’occitan.

UNIVERSITÉ PERPIGNAN VIA DOMITIA

UNIVERSITAT DE PERPINHAN -IA DOMITIA. L’Universitat de Perpinhan-Via Domitia qu’ei representada per LAMPS (Laboratòri de Modelizacion Pluridisciplinària e Simulacions). Que s’i parla d’ua unitat de recèrca pluridisciplinària orientada de cap tà la modelizacion e la simulacion numerica tant teorica qu’aplicada e dont las competéncias e cobreishen mantun maine de l’informatica, las matematicas e la fisica. Dens l’encastre deu projècte Linguatec-IA, l’equipa de LAMPS que realizarà las activitats de recèrca e desvolopament en lo maine deu tractament automatic deu lengatge entà las lengas minoritàrias, e lo catalan mei que mei.

IKER – CNRS

IKER. Lo Centre de recèrca sus la lenga e los tèxtes bascos IKER qu’ei ua Unitat Mixta de Recèrca (UMR5478) qui a com organismes de tutèla lo Centre Nacionau de la Recèrca Scientifica (CNRS), l’Universitat Bordèu Montaigne (UBM) e l’Universitat de Pau e deus País d’Ador (UPPA). Lo centre qu’ei localizat a Baiona suu campus de Niva (UPPA) e qu’ei la sola estructura especializada dens lo maine deus estudis bascos en França.

Dens l’encastre deu projècte LINGUATEC-IA, que portarà las soas competéncias en lingüisticas basca e en tractament automatic de las lengas. Aqueth organisme qu’a experiéncia dens la construccion de ressorsas entau basco.

UNIVERSITAT DE LLEIDA

UNIVERSITAT DE LHÈIDA. L’Universitat de Lhèida (UdL) qu’ei l’universitat de referéncia suu territòri catalan occidentau qui compren ua bona partida deus Pirenèus orientaus e, dens aqueste, lo territòri de l’occitan e de l’aranés.

Dens l’encastre de l’UDL, lo departament de filologia e comunicacion qu’arcuelh los estudis consacrats a la comunicacion audiovisuau e a las filologias catalana e espanhòla. Ua partida de l’activitat de recèrca d’aqueth departament qu’ei realizada dens lo grop (Grup de Recerca en Transformacions dels Mitjans de Comunicació), comprenent sustot lo grop SoGeL (Grup de Recerca en Sociolingüística i Geolingüística). SoGeL que’s consacra a la recèrca sus la variacion geografica de la lenga e las soas dinamicas sociaus, sustot aqueras ligadas a las frontèras politicas. Lo son tribalh que pòrta de preferéncia suu catalan e l’occitan.

GOBIERNO DE ARAGÓN

GOBIERNO D’Aragón.la Direccion generau deu patrimòni culturau deu Governament d’Aragon que participa peu purmèr còp a un projècte europèu en matèria lingüistica, l’aragonés estant integrat dens lo desvolopament e l’implantacion de las tecnologias de la lenga.

Aquera estapa navèra que serà consacrada a la començada e lo melhorament de las atrunas creadas pendent lo precedent projècte LINGUATEC, dont lo partenari deu Governament d’Aragon èra la Direccion generau de politica lingüistica.